FANDOM


Philadelphia Orchestra at American premiere of Mahler's 8th Symphony (1916)

Estrena als Estats Units, 1916, per part de l'Orquestra i coral de Filadèlfia, sota la direcció de Leopold Stokowski, 1068 músics en total

La Simfonia núm. 8 en mi bemoll major de Gustav Mahler és una de les obres corals de major escala del repertori orquestral clàssic. Degut a la necessitat d'una enorme quantitat d'instrumentistes i cantants per a interpretar-la, sovint se l'anomena «Simfonia dels mil», sobrenom que es va inventar l'empresari Emil Gutman, tot i que Mahler no hi va estar d'acord. La peça va ser composta en un únic període d'inspiració, a Maiernigg, al sud d'Àustria a l'estiu de 1906. Va ser l'última obra que Mahler va estrenar en vida i va comptar amb un gran èxit de crítica i públic quan la va dirigir a l'estrena absoluta a la ciutat alemanya de Munic, el 12 de setembre del 1910.

Mahler estava convençut des del principi de la importància de l'obra, i en renunciar al pessimisme que havia marcat gran part de la seva música, va oferir la Vuitena com una expressió de confiança en l'etern esperit humà. En el període posterior a la mort del compositor, va ser relativament poc interpretada. No obstant això, des de mitjans segle XX en endavant, la simfonia ha estat programada amb regularitat a les sales de concerts de tot el món i s'ha enregistrat en moltes ocasions. Sense deixar de reconèixer la seva àmplia popularitat, els crítics moderns tenen opinions contraposades sobre l'obra, alguns troben el seu optimisme poc convincent i consideren que és artísticament i musicalment inferior a altres simfonies de Mahler. No obstant això, també ha estat comparada amb la Novena Simfonia de Beethoven com una declaració de la definició humana del seu segle.

La fusió de la cançó i la simfonia havia estat una característica de les primeres obres de Mahler. En el seu període «mitjà» de composició -a partir del 1901- un canvi de rumb el va portar a compondre 3 simfonies purament instrumentals. La Vuitena, que marca el final del període «mitjà», torna a una combinació d'orquestra i veu en un context simfònic. L'estructura de l'obra no és convencional, i en lloc de seguir l'estructura normal, en diversos moviments l'obra es divideix en dues parts. La primera part es basa en el text llatí d'un himne cristià del segle IX per Pentecosta, Veni Creator Spiritus («Vine, Esperit Creador») i la segona part és un arranjament de l'escena final del Faustde Goethe. Les dues parts estan unificades per una idea comuna, la de la redempció a través del poder de l'amor, unitat transmesa mitjançant temes musicals comuns.

Enllaços externs Edit

Aquest article conté contingut CC-BY-SA de l'article "Simfonia núm. 8 de Mahler" de la Viquipèdia (autors).